Llegim “entre línies” el llibre de la història de l’Escola de Riudellots.

Amb motiu del 50è aniversari de les escoles noves, l’Ajuntament de Riudellots de la Selva ha editat, ha pagat i ens ha regalat a totes les famílies de Riudellots el llibre Les escoles noves fan 50 anys (1960-61/2010-11). Història de l’Escola Pública de Riudellots de la Selva, l’autor del qual és Jordi Vilamitjana. En general, s’observa que el llibre és una cronologia d’aquests cinquanta anys a partir de les notícies aparegudes a la premsa de l’època. El llibre és interessant perquè recull moltes fotografies de l’època i perquè hi ha un bon recull de dades sobre l’escola.

Però es bo remarcar diversos detalls que trobem al llarg de la seva lectura. Per exemple, si en el text del llibre busquem la història de l’escola de Riudellots, trobarem que en gran part, les notícies i esdeveniments cronològics no es refereixen ni a l’escola ni a l’educació, sinó que són un recull de notícies disperses d’un poble, d’una època, on en algun punt es poden arriben a confondre amb visions personals i distorsionar la realitat de l`època. En tornarem a parlar més endavant.

Per ser un llibre sobre la història de l’escola pública de Riudellots, trobem a faltar més la participació del món educatiu en el llibre, es troba a faltar el pròleg d’algun mestre o de la directora del CEIP Riudellots i entrevistes amb mestres que hagin exercit a Riudellots en aquests cinquanta anys, vivències, anècdotes, la revista escolar, la participació de l’AMPA, etc.

Els comentaris que més s’han sentit sobre aquest llibre són “és una llàstima que no hi hagi els noms dels nens i nenes que surten a les fotos”, “aquest em sona i no recordo qui és” i “de qui deu ser aquesta fotografia que hi surto? jo no la tinc. Si haguessin posat el nom de qui l’ha deixat li’n podria demanar una còpia”

El capítol de “Les escoles noves. Cap a la democràcia plena (1976-1999)” fa referència a una època prou recent que es podia haver explicat molt millor i aprofundir-hi. És una època que encara està a la memòria col·lectiva de molta gent, de transició entre l’ensenyament franquista i el posterior. Sobta les pàgines 83 i 84, on no s’explica quasi res de l’escola: que si el mercat setmanal, que si la Mare de Déu Antiga, que si l’ACER, que si l’Agrupació Sardanista, etc. Pregunteu a qualsevol que hagi anat a l’escola a aquesta època, i us podrà dir les múltiples activitats que es feien, igual que en Joaquim Valentí explica les de la seva època a les pàgines 42-44.

Si observem les primeres pàgines, en els crèdits de l’obra trobem tot d’agraïments a les persones que han col·laborat en el llibre, com és normal, però ni es cita bibliografia, ni s’indica la procedència de cadascuna de les fotografies. En els mateixos crèdits trobem que Montserrat Roura, actual alcaldessa, té copyright dels textos, tot i que sembla que solament ha fet el capítol o introducció (créixer en valors). O també ha participat en tot el llibre?

Ja que hi estem posats, si a part de mirar les fotografies llegim el text, es poden trobar alguns comentaris sorprenents i que poc tenen a veure amb la història escolar, però que en canvi beneficien directament CIU i a la seva candidata a l’alcaldia, la Sra. Montserrat Roura. En citarem alguns:

p.77: Cap a la democràcia plena (1976-1999). Política. “El signe de les votacions reflecteix clarament, a Riudellots, una fidelitat insubornable a CIU” ... “cada vegada que el poble va exercir el dret de vot ho va fer pel candidat de CIU, el Sr. Josep Micaló, alcalde de 1979 a 2003”.

Nota: durant molts anys només hi va haver una llista en les eleccions municipals i quan hi ha hagut més d’una llista, mai CIU ha tingut els 9 regidors, sinó que les coses han estat repartides. Això és fidelitat insubornable?

p.78: 1976, "Montserrat Roura va guanyar el tercer premi en el VI Concurs Juvenil de pintura ràpida de Palamós: 4000 pta, i pla Galerias Tramontan."

Nota: què té a veure aquest fet amb la història escolar de Riudellots?

p.80, 83, 88, 89: es fan requadres molt visibles dels referèndums, en canvi les eleccions municipals passen molt desapercebudes, sobretot a partir de 1999 en què hi ha hagut més d’una força política amb representació municipal.

Nota: Que es té por de reflectir els resultats reals o ja no es veu tan clar el que s’afirmava a la pàg. 77: “fidelitat insubornable a CIU”?

p.88: 2003, “per primera vegada a la seva història, Riudellots tingué una dona alcaldessa: Montserrat Roura i Massaneda”.

Nota: ja feia anys que en aquest municipi teníem tant regidors com regidores, fa falta ressaltar-ho?

p. 89: en les pàgines anteriors no s’especifica que l’alcalde per CIU, Josep Micaló i Aliu també va combinar els càrrecs d’alcalde (1979-2003) i diputat (1993-2006), igual que l’alcaldessa actual. L’error el trobem al 2010, quan es diu que “A les eleccions del 28-N, Montserrat Roura resultà escollida diputada al Parlament”.

Nota: Aquesta elecció no va ser exactament així, la nostra alcaldessa també es diputada perquè Eudald Casadesús va renunciar al seu càrrec de diputat per tal d’exercir de delegat del Govern a Girona, no va ser una elecció directa sinó per renúncia d'un altre diputat.

Nota final: com sempre .... s’aprofita el poder i els diners de tots per fer campanya. És ètic que en plenya precampanya i campanya electoral ... que el nostre ajuntament, la nostra alcaldessa, ens “regali” un llibre? ... voleu dir que si llegim “entre línies” aquest llibre, no se li veu massa el plumero?

.